1. Què és MengemBages?
MengemBaix és projecte de la cooperativa Frescoop SCCL, una iniciativa social i sense afany de lucre que es dedica a la gestió de cuines i a la distribució d’aliments per particulars i col·lectivitats, amb una clara voluntat de treballar amb i pel territori.
Aquesta cooperativa està creant una xarxa de productors locals els quals posen a la venda productes de temporada, alguns d’ecològics, però, sobretot, de proximitat. A través del seu web s’hi poden comprar tota mena de productes alimentaris produïts majoritàriament al Bages, però també a les comarques dels voltants com l’Anoia o bé de comerç just.
2. Què hi fa aquí, Família Verda?
A partir d’ara hem passat a ser una col·lectivitat de MengemBages. Això vol dir que som un punt de recollida de les comandes que vulguin fer totes les famílies.
3. Alguns elements clau?
Apostem per una alimentació de temporada i de proximitat. Volem promoure una compra consnscient, que no generi mermes, que promogui els beneficis del territori i del nostre entorn, que comporti una alimentació saludable amb aliments de temporada i frescos, molt frescos i una compra amb informació sobre la seva procedència i els seus processos d’elaboració.
El km 0 permet fer créixer el comerç local, donar suport als petits productors i reduir la gran quantitat de contaminació associada al transport de mercaderies i l’embalatge.
4. Els protagonistes: vosaltres, les famílies!
Canviar els nostres hàbits de consum cap a aquest tipus d’aliments és apostar per millorar l’alimentació dels nostres nens i nenes. Uns aliments de temporada i de qualitat és el millor que els podem oferir
per créixer sans. Us animem a provar-ho: remeneu entre hortalisses, làctics, peix, vins, pastes, pa, etc., amb el gust de quan éreu petits!
5. I, com funciona?
Les comandes i els pagaments es fan íntegrament a través del web de MengemBages (www.mengembages.coop).
Inicialment necessitareu crear un usuari amb les vostres dades personals, que quedaran guardades. Quan entreu de nou al web, podeu recuperar l’usuari amb el vostre correu electrònic i una contrasenya.
Els productes estan classificats en categories al menú de l’esquerra, a mesura que aneu clicant “afegir al carret”, s’afegiran a la vostra cistella (es veu a la dreta del web).
Quan doneu la comanda per acabada, cliqueu “ho compro”, a la cistella.
A continuació us apareixerà l’adreça que heu introduït de casa vostra (això és tan sols per la factura que es faran). Finalment hi ha una llista de “formes de lliurament”. És aquí on heu d’indicar rebre la comanda a “Vilanova del Camí – Família Verda”.
És, també, el moment d’indicar algun comentari si ho voleu (el peix el voldríem tallat a filets, la llonganissa que sigui tendra). Penseu que les persones de la cooperativa que ho llegeixen són qui ho preparen tot i ho poden tenir en compte.
Per acabar, cal escollir la forma de pagament, que en aquest cas serà amb targetes sempre.
Atenció!! Per tal que una comanda arribi el dimecres, haurà d’haver-se demanat abans d’aquell dilluns a les 15h. Si és més tard, es rebrà a la propera setmana.
L’horari de recollida de les comandes és els dimecres de 18h a 19h al local Família Verda (Av. Onze de Setembre, 4). Caldrà que dugueu bosses (si és possible, reciclables) per endur-vos els aliments ja que arriben en caixes.
6. Alguna cosa més?
Doncs sí!
No hi ha un mínim de consum per fer una comanda i tampoc cal fer una comanda setmanalment.
La cooperativa està en constant creixement i gairebé cada setmana apareixen nous productes (a més d’aquells que varien pel canvi de temporada!).
No dubteu en enviar-nos un mail a [email protected]) si teniu preguntes. Us
atendrem amb molt de gust
Quan comprem, decidim el món que volem.
Salut
i bons aliments
Família Verda és punt de recollida de la cooperativa d'alimentació de proximitat MengemBages. Com que alguns de vosaltres pregunteu sobre el funcionament, us deixo un document i us anuncio que el dissabte 9/03/13 a les 11h en Carles Jódar, promotor de Mengem, ens oferirà una xerrada gratuïta sobre les bondats i els avantatges de consumir i promoure el producte local i quilòmetre zero i els avantatges d'aquesta alimentació per a les nostres famílies.
0 Comentarios
Una "amiga verda" :P m'ha passat La Contra de La Vanguardia d'avui des de l'altra punta del món. Doneu-hi una ullada, que és prou interessant el tema de l'slowfood. Rosa Solà (Slowfood): "En España vivimos la mentira de que comemos bien" Una de las cabezas visibles de Slowfood Barcelona, asegura que nuestra dieta hoy no es mediterránea y que "hemos perdido las raíces gastronómicas" Vida | 30/10/2012 - 00:12h Rosa Solà, miembro de Slowfood Barcelona Vázquez Montalbán L.F. La Contra - "Podemos cambiar el mundo con nuestras propias manos" Las prisas del día a día y la crisis parecen ser malas consejeras para una buena alimentación. A pesar de ello, Rosa Solà (Badalona, 1966), miembro destacado de la organización gastronómica Slowfood Barcelona Vázquez Montalbán, cree que otra manera de consumir y de comer es posible a pesar de la fuerza de la industria alimenticia. En este sentido el movimiento Slowfood, creado por Carlo Petrini hace más de un cuarto de siglo y que ya tiene más de 100.000 socios en todo el mundo, pelea por defender los productos autóctonos, de proximidad. Una lucha que, según Solà, que fue durante años presidenta en la delegación de Barcelona, empieza por tomar conciencia como consumidores. - ¿Qué les diferencia de otras organizaciones gastronómicas? Una de las cosas fundamentales es que nosotros hablamos de ecología, de biodiversidad, de la pérdida del contacto con la tradición culinaria como parte de nuestra cultura. Hablamos de la mesa como el lugar ideal para transmitir según qué valores de la familia, la mesa como un momento agradable para reunirse. Y además nos sentamos y disfrutamos con la comida. - … La alimentación es la industria que más contaminantes produce, no solo porque usa químicos y abonos sino que además ahora tenemos la manía de traer los alimentos desde la otra punta del mundo y exportarlos también. Después del petróleo, la alimentación es la actividad económica que genera más dinero, así que nos afecta a todos pero el consumidor es el que menos papel tiene dentro de esta planificación. Y cada vez tiene menos papel porque las grandes corporaciones están acaparando todo el mercado. El 70% de los alimentos está en manos de ocho cadenas. Así que al consumidor le quedan pocos recursos para escoger y más en un momento de crisis como en el que nos encontramos. - ¿Es más complicado defender la idea de slowfood en el contexto actual? Sí. Pero con el papel que nosotros hacemos potenciando los alimentos locales, los alimentos ecológicos… en realidad estamos promoviendo una red social local. Que la economía tenga una base sólida allí donde estés trabajando y no enriquecer solo a ocho corporaciones. El problema que tenemos es que la gente dice que las cosas que nosotros defendemos son más caras… - ¿Y no son más caras? Sí lo son, pero lo son por bastantes falacias gubernamentales. Los alimentos que nos llegan a los supermercados son alimentos subvencionados que pagamos con nuestros impuestos. Lo que pasa es que el consumidor no lo sabe. Y lo pagará el agricultor que está ahogado al final de la cadena… - Pero si son más caros es difícil que triunfen en tiempos de crisis… En nuestra alimentación hay muchas maneras de reducir el coste de la cesta de la compra. -¿Por ejemplo? No comprando productos envasados. Comprando productos de temporada. No comprando nunca refrescos… ¡No los necesitamos para vivir! Comprando menos proteína, menos carne, menos pescado… Comemos cantidades industriales de proteína que no necesitamos para nada. No digo que la gente deje de comer todo esto, pero hay que pensar si es necesario comer tanta proteína cada día. Hay que empezar a pensar qué ponemos sobre la mesa. Y de esta manera nuestro gasto diario bajaría muchísimo porque volveríamos a una dieta hecha a base de cereales y legumbres que no cuestan nada y que se pueden preparar de mil maneras. Como hemos perdido el contacto con el sentido común gastronómico, porque todo nos viene impuesto por las grandes industrias que gastan una fortuna en mensajes publicitarios, no somos conscientes de lo manipulados que estamos. Hay vías interesantes, por ejemplo ser miembro de una cooperativa, comprar por Internet… -Esto aún lo hace una minoría ¿Sienten que van a contracorriente con la sociedad? Siempre. Hemos nacido a contracorriente. ¡No podemos competir con los anuncios del Mcdonalds! Pero como consumidores podemos decidir qué queremos comprar. Hay que empezar a pensar qué comemos: tomar menos proteína y más cereales, más fruta y verdura de temporada, que es la que es más barata y quitarse todos los complementos porque están llenos de plástico, de conservantes, de transgénicos… - ¿A qué se refiere con complementos? Toda la comida enlatada, por ejemplo. Está hecha con maíz, que endulza y hace más atractiva la comida. El gusto de las personas se siente muy contento cuando recupera los gustos de la infancia: las cosas dulces y la grasa de la leche materna. Estos son nuestros gustos que están en el hipotálamo. Los otros gustos se deben educar. Las industrias preparan alimentos que van directamente al hipotálamo. Buscan soluciones en el mercado que les permitan ofrecer aquello que saben seguro que funcionará. Muchos productos de comida enlatada o preparada llevan estos aditivos o emulsionantes. Y muchos de ellos están hechos con maíz y en muchos casos es maíz transgénico. Pero de esto no nos informan. El consumidor está indefenso ante la industria. - ¿Qué se puede hacer? La única manera que tenemos de defendernos es: unos ir a pedir una Política Agraria Común (PAC) más sensible con el pequeño agricultor (esto lo hace Slowfood internacional), otros recuperando especies que están a punto de extinguirse, etc. Los que vivimos en las ciudades podemos llevar a cabo campañas de concienciación. La gente se debe defender protegiéndose de comer estos productos. Yo no compro productos que tiene más de tres ingredientes en una caja. - Pero no solo se puede culpar a la industria, los consumidores tenemos una responsabilidad. Sí. Nos hemos vuelto muy comodones. Yo tengo dos empresas, estoy en Slowfood, tengo un hijo de cuatro años y cada día como bien ¡¿Cómo lo hago?! Me planifico. Cuando llega al invierno compro provisiones a granel que me duran toda la primavera. Si voy por la calle y veo una panadería buena, compro pan y lo congelo. Es cuestión de tener la mente activa. - En el contexto en el que nos encontramos hay gente que no se puede permitir comprar estos productos… No puedo salvar la humanidad. También hay que tener un poco de empatía y entender que para la gente que no llega a fin de mes entiendo que la alimentación no sea su máxima preocupación. Si la PAC funciona, los productos ecológicos deberían ser más asequibles. Pero tampoco estoy de acuerdo que estos productos sean de saque más caros. Es un pensamiento cómodo. Ante un pan ecológico que cuesta siete euros o ante siete baguets que cuestan un euro cada uno, decide cuál es el pan que te dura más. Si cada día te compras una baguet y tiras la mitad y te comes toda la porquería que lleva, decide si prefieres eso o comer un pan de siete euros que te dura más días. -¿España es Slowfood? En España vivimos la mentira de que comemos bien. Vivimos en la mentira más absoluta. Se comía bien, pero hemos perdido el contacto con la dieta mediterránea. Nos hemos americanizado mucho. ¿Es comida mediterránea tomar una ensalada hecha con lechuga iceberg y zanahoria de lata? Hemos perdido las raíces. Hace un tiempo se publicó que uno de cada cuatro niños nunca había comida una naranja entera en su vida ¿¡Cómo podemos hablar de dieta mediterránea!? ¡Si tenemos el índice de obesidad infantil más alto de Europa! … Lo que pasa es que aquí no hay sensibilidad gastronómica. Es absolutamente lo contrario de lo que sucede en Italia. Allí vas a cualquier restaurante popular y comes bien. Aquí es difícil comer bien. Vázquez Montalbán ya decía que el peor enemigo de la buena gastronomía son el turismo y las prisas. - Ustedes le dan mucha importancia al producto de proximidad. Mucha. Hay que consumir productos de proximidad porque, primero, llegan con más vitaminas, más minerales, más buen sabor. Han pasado por menos neveras y han hecho menos quilómetros. Segundo, consumiéndolos ayudas a que no se pierda la economía basada en la agricultura local, que no se pierda el trabajo de los agricultores. Tercero, porque quizás ese agricultor está plantando variedades que son seculares aquí y entonces quizás el consumidor podrá probar una manzana que no sea los tres tipos que encontramos en los supermercados. Y por último, porque quizás este agricultor algún día se convencerá que haciéndolo ecológico ganaremos todos. - Recientemente se ha publicado un estudio que asegura que los productos ecológicos no son mejores. Esta frase es una falacia. Lo que dice es que los productos ecológicos no tienen más vitaminas. Pero lo que no dicen es que por lo menos con el producto ecológico te salvas de comer los productos químicos que le han metido al producto convencional. Y aún no sabemos qué repercusión tienen para la salud estos productos químicos. - Está demostrado que comer mal influye en el desarrollo de determinadas enfermedades pero la gente no hace caso ¿Quizás habría que empezar a concienciar desde la escuela? A nivel escolar se deberían hacer muchas cosas. La primera, cambiar el sistema del comedor porque es una vergüenza lo que comen nuestros hijos en la escuela. Comida con excesiva proteína. ¡Les dan panga que es un pescado que se cría en el río más contaminado del mundo! Les dan carne transgénica. Deberíamos replantearnos si nuestros hijos deben comer para ir a la guerra o para estar sentados en la clase. También me pregunto si el sistema de dos platos es conveniente. Quizás se podrían reducir los costes de la comida aumentando la calidad con un único plato, como se hacía antes, a base de arroz y en el que la proteína sea residual. ¡Es una locura a donde hemos llegado! Y nuestros niños son las principales víctimas. - ¿En la comida ecológica no hay una parte de moda? ¡Pues bendita la moda! Me pregunto si las alergias también son moda. Y las enfermedades. ¿Por qué no relacionamos alimentación con salud? ¿Qué problema hay? No interesa… - Muchos destacados chefs españoles defienden el producto de proximidad ¿Cree que esto puede ser beneficioso para lo que ustedes defienden? Los grandes cocineros han hecho una labor extraordinaria. Pero creo que falta un poco democratización de la cocina. Falta que se decanten más por la cocina local y den protagonismo a los agricultores que les llevan la materia prima. - ¿Lamenta que no exista debate culinario en nuestra sociedad? Lo que veo patético, porque esa es la palabra, es que nuestros representantes políticos no se den cuenta de la fuerza que tienen estos movimientos que nacen desde abajo. Solo tienen la fuerza de copiarnos. El departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya ha sacado un sello kilómetro 0 que es una porquería. - ¿Por qué? No se puede valorar igual un productor pequeño que uno grande ni a un productor ecológico y a uno que no lo es… Lo que hay que hacer es ayudar a encontrar soluciones. Me parece patética la actitud de los políticos, pero también veo que las multinacionales pagan mucho y contra eso… Me puedo quejar en esta entrevista… Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20121030/54353630588/slowfood-espana-mentira-comemos-bien.html#.UI8wd3PTdz8.facebook#ixzz2AlwfSRpW Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia Com que aquesta setmana ens han donat moltes prunes, he fet confitura per a menjar a l'hivern, quan no n'hi hagin. Aquesa és la recepta (jo l'he fet a la Thermomix però es pot adaptar a la cuina tadicional): - 500g de prunes varietat Clàudia - 400 de sucre (la recepta popular diu que la mateixa quantitat de fruita que de sucre però a mi em sembla que així n'hi ha prou. Es pelen les prunes, se'ls treu el pinyol i es trituren o s'aixafen amb una forquilla, depenent de si us agrda trobar trossets de fruita o preferiu que la confitura sigui més fina. Es posa en una olla a foc lent o al bany maria i se li tira el sucre. Es remena durant uns 20min o fins que agafi la textura que més us agradi. Cal tenir en compte que quan es refreda agafa cos i queda més espessa. Si la voleu fer en conserva, poseu-la en un pot de vidre ben net i eixut. Tapeu-lo bé i poseu-lo en una olla amb aigua que cobreixi bé tot el pot i feu-ho bullir duant 20min més. Quan hagi pasat el temps, retireu-ho del foc però deixeu que es refredi dins de l'olla. Això mateix ho podeu fer amb les maduixes, el préssec, els tomàquets,... El carbassó és una hortalissa d'estiu, que ara està en el seu millor moment. És de la família de les cucurbitàcees, igual que la síndria o el cogombre i diuen que ja el consumien els egipcis, els grecs i els romans. El seu component principal és l'aigua, que el fa ser un aliment que ens aporta molt poques calories. Per tal d'escollir els millors carbassons al mercat, ens hem de fixar en què no siguin massa grans (poden ser durs o tenir llavors) ni tous i que el color sigui homogeni, sense tenir taques. El carbassó és dels primers aliments que mengen els nens que s'inicien en l'alimentació complementària i sol agradar als més grans. A més, la seva textura facilita que els petits puguin menjar-se'l a trossets ells mateixos i anar mastegant sense presses. Nosaltres en tenim plantat al nostre hort urbà tot i que no és gaire recomenable perquè la planta creix en horitzontal i sol necessitar molt d'espai. És boníssim a la planxa a rodanxetes ben primes, al forn, farcit,... i combina perfectament amb carn de pollastre, amb tomàquet (que també és d'estiu), formatge de cabra o formatge blau,... és molt versàtil! Aquí us poso un parell de receptes perquè en pugueu treure el màxim profit: Timbal de carbassó: Tallem el carbassó a rodanxetes ben primes i el fem a la planxa. Tallem tomàquets i formatge de rulo de cabra de la mateixa manera i muntem un timbal intercalant capes dels tres ingredients. Si voleu, podem donar un cop de calor posant els timbals al forn uns minutets. El formatge de rulo de cabra es pot substituir o intercalar amb formatge blau (roquefort o gorgonzola) o bé per mozzarel·la fresca o el formatge que més us agradi. Carbassons farcits: Tallem els carbassons en 2 o 3 trossos (segons la mida) obtenint cilindres. Els buidem deixant una base i trinxem la carn del carbassó. Mentrestant, salpebrem els cilindres de carbassó buidats i els posem al forn. Tallem ceba ben petita, albergínia, pastanaga i totes les verdures que ens vinguin de gust i ho fregim a foc lent perquè es vagi coent sense torrar-se. Es pot afegir carn picada, trossets de pit de pollastre o la carn que més us agradi. Quan estigui tot daurat, afegim un parell de tomàquets madurs ratllats. Ho fregim a foc suau. Traiem els cilindres de carbassó del forn i els farcim amb aquesta salsa. Podem cobrir-los de formatge ratllat o d'una beixamel suau i gratinar-los uns minuts. Remenat de carbassons: Tallem els carbassons i un parell de patates com si anessim a fer una truita i una ceba tendra. Ho barregem tot i ho posem a foc ben lent i ho tapem perquè vagi covant. Salpebrem i deixem que vagi daurant ben lentament. Aquest remenat tan senzill el podem menjar com a primer plat o per acompanyar qualsevol carn o peix a la planxa o, si hi afegim uns ous, tindrem una truita la mar de bona. Crema de verdures: Tallem el carbassó, la carbassa, les patates, un tomàquet madur i els porros a trossos petits i els sofregim en una olla amb una mica d'oli vigilant que no se'ns enganxi. Quan estigui tot ben daurat afegim l'aigua i ho fem bullir. Triturem. Podem afegir-hi una mica de menta que podeu tenir plantada en qualsevol torreta al balcó. Si sofregim les verdures abans de bullir-les, els purés i les cremes són molt més gustoses! Pastís de carbassó: Posem en un motlle, apte per al forn, una làmina de pasta de full cobrint-lo tot (la podem fer a casa o comprar-la feta. Carrefour en té de fresca de la seva marca Carrefour Eco-Bio de farina ecològica, a les neveres). Tallem el carbassó i la ceba tendra o el porro a dauets petits. Tallem una mica de salmó fumat ben petitet (si no us agrada, poden ser unes gambetes). Ho barregem tot i ho posem sobre de la làmina. Ho cobrim amb una mica de crema de llet i formatge ratllat i ho posem al forn fins que estigui cuit. També podeu substituir el salmó i les gambes per bacon o pernil dolç i fer una Quiche. Tempura de carbassó: Tallem el carbassó a làmines o rodanxes ben primetes i ho reservem. A banda, preparem, en un bol, una mica d'aigua ben freda. Afegim sal i farina lentament mentres batem amb una forquilla o batedor. Hem d'aconseguir una farineta semi-líquida. Salem el carbassó i el submergim en aquesta pasta. Posem una paella amb oli ben calent i l'anem fregint. Convé passar el carbassó per un paper absorvent un cop fregit per treure l'excés d'oli. És una manera més pesada de cuinar el carbassó però és boníssim. Es pot fer el mateix amb l'albergínia o amb els cors de les carxofes (tot i que ara no és el temps) Aquestes són algunes de les receptes que fem a casa, però el carbassó pot acompanyar una carbonara per a menjar amb pasta, un pollastre al forn,... Si teniu més receptes i les voleu compartir, no dubteu a posar-nos un comentari. Que vagi de gust! Diuen que els mesos sense "r" són els mesos de la sardina, quan aquest peix està en la seva màxima esplandor. Diuen que són riques en Omega 3, en vitamina A i B entre moltes altres propietats i, a més, és un peix ben baratet. Ara, doncs és temps d'acostar-se al mercat i preparar alguna recepta a base de sardines o fer-les a la planxa, al forn o, si teniu aquesta sort, a la barbacoa. Us poso una recepta hiperfàcil que a mi m'encanta: Es talla una ceba a rodanxes més aviat finetes i es posa al fons d'una plata de forn o bé a la planxa. Es fa el mateix amb el tomàquet i amb un pebrot vermell. S'obren les sardines i se'ls treu l'espina, les tripes i el cap. Si ho feu al forn, es posa una cosa al damunt de l'altra i es salpebra i s'hi posa oli pel damunt. Si ho feu a la planxa, es munta un cop cuinat. Es fa com un timbalet de les 4 coses. Si us agrada, hi podeu posar alguna vinagreta a l'hora de servir. És ben senzill, lleuger i barat i per mi un sopar estiuenc pràcticament immillorable. Si no us voleu complicar, simplement sardines a la planxa amb all i julivert o pebra i llimona és aposta segura. Les sardinades fan olor d'estiu :) Seguint amb el tema de la fruita de temporada, ara estem acabant amb les maduixes. Si teniu la sort de tenir-ne de plantades o de poder-ne comprar a algun pagès de la zona, genial! si no, sempre us queda el recurs de la fruiteria (si són de cultiu ecològic, encara millor) que les trobareu ben barates. Per aprofitar que no en tornarem a tenir fins l'any que ve, nosaltres n'hem congelat 1/4 kg per a fer-ne sorbet amb la Thermomix i n'hem fet mermelada per a anar-la menjant al llarg de l'any. La recepta que fem és aquesta: - 250g de maduixes ben madures - 250g de sucre (sempre és la mateixa quantitat de fruita que de sucre, jo acostumo a rebaixar el sucre) Amb aquesta quantitat, us surten dos potets petits. Cal trocejar les maduixes o aixafar-les amb una forquilla (si no us agrada trobar-ne trossets, doncs amb la batedora). Barregeu-les amb el sucre i poseu-ho en un cassó. Jo ho faig a la Thermomix i són uns 20min a velocitat 1 i temperatura Varoma. Traduït al fogó típic, seria un foc fortet i sense deixar de remenar. Quan tingui la textura de mermelada (una miqueta més líquida, perquè quan es refreda queda més epsessa) es posa en pots i es deixa refredar. Si la voleu guardar, els pots els podeu coure al bany Maria ben coberts d'aigua durant uns 20 min i ja la tindreu en conserva. Cal que els pots estiguin ben freds per a treure'ls de l'aigua. Aquesta mateixa recepta la podeu fer amb préssecs, tomàquets, ceba o qualsevol altra fruita. A casa, som fans declarats de la fruita i verdura de temporada. No només mengem millor i molt més bo, si no que també mengem més barat i producte de la zona. No acabo d'entendre com ens ho hem manegat que acabem menjant síndria dolenta i cara, vinguda de no sé on a l'hivern i taronges dolentes, cares i vingudes de no sé on a l'estiu. Cada cosa al seu temps, amb paciència i de la zona. Si teniu l'oportunitat de menjar taronges de Xerta o préssecs de Calanda, per posar un exemple, no ho dubteu i veureu ràpidament la diferència. Us poso un quadre amb la temporada idònia per a cada fruita, per què serveixi de guia. |
|