Durant el mes de julol, tots els cereals infantils ecològics amb un 20% de descompte!

Per a tots aquells que tenen la sensació que els seus fills, nets, infants a càrrec mengen molt poc, els anirà bé aquesta foto orientativa.

El 1r dia de vida, l'estòmac del nadó és com una cirera, el 3r dia és com una nou, a la setmana és com un albercoc i, al mes de vida, és com un ou.

Segurament així, entendrem perquè de seguida queden tips :) 

Per fi, ja podeu comprar la meravellosa revista de criança "Viure en familia" a Familia Verda. Us encantarà i la llegireu fil per randa, segur!
Reserveu-la, que hi ha pocs números!

Amb aquests canvis de temps, és freqüent aabar amb mucositat i amb tos.

Per a calmar-la, hi ha un xarop casolà i natural que us anirà la mar de bé.
Només necessiteu ceba i mel.

Peleu i talleu una ceba a dauets i poseu-la en un bol o plat fondo. Poseu un parell de cullerades de mel per sobre, que cobreixi la ceba (hi ha gent que substitueix la mel per sucre morè però a mi m'agrada més la mel i les seves propietats). Deixeu-ho reposar un parell d'hores o fins que veieu que el preparat s'ha aigualit. Coleu-ho i preneu una culleradeta d'aquest xarop quan sigui necessari.
En podeu donar als nens sempre que ja hagin tastat la mel (almenys fins el 1r any) i sapigueu que no hi ha cap al·lèrgia.
La ceba té un efecte antiinflamatori i desinfectant de les mucoses facilitant la repiració quan es tenen molts mocs i tos. La mel suavtza la gola i és un bactericida natural.

Un altre remei ben senzill i eficaç per a la tos es posar una ceba tallada a trossos a costat del llit durant la nit.

La infusió de farigola (que és un desinfectant natural boníssim) ajuda a desfer
la mucositat i desinfecta el coll.

Amb aquest remeis senzillets nosaltres aconseguim calmar la tos permetent al cos que vagi traient mucositat sense camuflar-la.

El baby led weaning o alimentació complementària (AC) a demanda és una "tècnica" d'introducció de l'alimentació habitual de la família (de vegades s'anomenen "sòlids" o "trossos") al bebé lactant. De fet, no crec que sigui cap tècnica específica ni que calguin gaires llibres amb mètodes ni res de tot això. Per mi, és la manera natural de fer les coses, la forma evolutiva, tot i que sí que penso que de vegades cal recodar-ho per no perdre el món de vista. 
Fa uns dies escrivia sobre la lactància materna exclusiva (LME) citant l'OMS, l'Unicef i l'Asociación Española de Pediatría, entre d'altres organismes oficials que recomanen la LME fins almenys els 6 mesos. Però, un cop arribats a aquest punt, què? Els pediatres solen donar unes llistes amb els aliments que han de prendre els nens als 6 mesos, als 7, als 8, a partir de l'any,... i com han de ser preparats (per exemple la fruita es recomana preparar-la en puré de plàtan, taronja i pera o poma i el pollastre amb mongeta tendra, pastanaga i patata) i soprèn, tal com explica el Dr. Carlos González en el seu llibre "Mi niño no me come", que cada pediatre, centre, hospital,... té el seu, com si fos una cosa pròpia de cada centre o professional. Uns comencen per la fruita, altres pels cereals, uns introdueixen el glúten com abans millor, els altres esperen al 1r aniversari i així amb mil i una cosa i això sense fixar-nos en el que recomanen avui a Finlàndia o a Xile o el que deien a les nostres mares als anys 80, per posar un exemple.

Els nens han de menjar el que mengen els pares, que serà el que es menja a la zona on viuen i, en resum, el que menjaran la resta de la seva vida adulta. Quants adults mengen 8 cereals amb mel tal i com donen als seus nadons en forma de papilla? Per aquí es sol menjar arròs i blat principalment i atres cereals de manera molt més puntual o en dietes més específiques que no són en absolut generalitzdes en la població. Llavors, per què els hi donem als nostres fills?
Quants pares i mares preparen purés de verdura per als seus fills que no són capaços ni d'olorar?

Per tant, què ens diu el Baby led weaning? Doncs que, un cop el nostre fill ja s'aguanta assegut, ja ha perdut aquell reflex que el fa escupir qualsevol cosa que li ve a la boca que no sigui el mogró de la mare o a molt estirar un xumet o tetina i, sobretot, quan demostra interès pel menjar (ens en demana allargant les mans, intentant agafar coses del plat dels pares,...) que sol ser al voltant dels 6 mesos, n'hi donem. Res més.
El nen mamarà com de costum i, un cop asseguda la família a taula, el posarem a la falda o en una trona amb nosaltres i li oferirem del que la familia està menjant. No hi ha pressa i és obvi que el menjar que li oferirem serà saludabl i adequat a la seva edat (per exemple les verdures del que diem amanida russa és un bon principi)
Els aliments no seran triturats i no els posarem a la boca del nen, serà ell el que els anirà agafant i posant-se'ls a la boca al seu ritme, segons el seu interès, descobrint textures, olors, gustos i així anirà aprenent a menjar com ho fan els adults de casa seva.

Cal tenir present que, fins els 2 anys d'edat l'aliment principal del nen és la llet materna i que l'alimentació complementària és això, un complement. Conforme el nen vagi creixent passarà de "potinejar" i provar alguna coseta a anar reduint la llet i augmentant la resta dels aliments fins que s'alimenti com els adults.

Trobareu molta informació i vídeos a la xarxa parlant del tema. Aquí us en deixo un del Dr. Carlos González, pediatre i autor de molts llibres de Criança http://www.youtube.com/watch?v=othXNSNySg0