Per si algú vol provar de fer unes sabatetes de bebé casolanes, aquí us expliquen com http://www.marthastewart.com/good-things/felt-baby-shoes?czone=crafts/sewing-cnt/sewing-projects&center=326405&gallery=274869&slide=230395
Es poden fer de roba, de feltre, de polar,... i decorarles amb cintes, botons, pompons,...

El baby led weaning o alimentació complementària (AC) a demanda és una "tècnica" d'introducció de l'alimentació habitual de la família (de vegades s'anomenen "sòlids" o "trossos") al bebé lactant. De fet, no crec que sigui cap tècnica específica ni que calguin gaires llibres amb mètodes ni res de tot això. Per mi, és la manera natural de fer les coses, la forma evolutiva, tot i que sí que penso que de vegades cal recodar-ho per no perdre el món de vista. 
Fa uns dies escrivia sobre la lactància materna exclusiva (LME) citant l'OMS, l'Unicef i l'Asociación Española de Pediatría, entre d'altres organismes oficials que recomanen la LME fins almenys els 6 mesos. Però, un cop arribats a aquest punt, què? Els pediatres solen donar unes llistes amb els aliments que han de prendre els nens als 6 mesos, als 7, als 8, a partir de l'any,... i com han de ser preparats (per exemple la fruita es recomana preparar-la en puré de plàtan, taronja i pera o poma i el pollastre amb mongeta tendra, pastanaga i patata) i soprèn, tal com explica el Dr. Carlos González en el seu llibre "Mi niño no me come", que cada pediatre, centre, hospital,... té el seu, com si fos una cosa pròpia de cada centre o professional. Uns comencen per la fruita, altres pels cereals, uns introdueixen el glúten com abans millor, els altres esperen al 1r aniversari i així amb mil i una cosa i això sense fixar-nos en el que recomanen avui a Finlàndia o a Xile o el que deien a les nostres mares als anys 80, per posar un exemple.

Els nens han de menjar el que mengen els pares, que serà el que es menja a la zona on viuen i, en resum, el que menjaran la resta de la seva vida adulta. Quants adults mengen 8 cereals amb mel tal i com donen als seus nadons en forma de papilla? Per aquí es sol menjar arròs i blat principalment i atres cereals de manera molt més puntual o en dietes més específiques que no són en absolut generalitzdes en la població. Llavors, per què els hi donem als nostres fills?
Quants pares i mares preparen purés de verdura per als seus fills que no són capaços ni d'olorar?

Per tant, què ens diu el Baby led weaning? Doncs que, un cop el nostre fill ja s'aguanta assegut, ja ha perdut aquell reflex que el fa escupir qualsevol cosa que li ve a la boca que no sigui el mogró de la mare o a molt estirar un xumet o tetina i, sobretot, quan demostra interès pel menjar (ens en demana allargant les mans, intentant agafar coses del plat dels pares,...) que sol ser al voltant dels 6 mesos, n'hi donem. Res més.
El nen mamarà com de costum i, un cop asseguda la família a taula, el posarem a la falda o en una trona amb nosaltres i li oferirem del que la familia està menjant. No hi ha pressa i és obvi que el menjar que li oferirem serà saludabl i adequat a la seva edat (per exemple les verdures del que diem amanida russa és un bon principi)
Els aliments no seran triturats i no els posarem a la boca del nen, serà ell el que els anirà agafant i posant-se'ls a la boca al seu ritme, segons el seu interès, descobrint textures, olors, gustos i així anirà aprenent a menjar com ho fan els adults de casa seva.

Cal tenir present que, fins els 2 anys d'edat l'aliment principal del nen és la llet materna i que l'alimentació complementària és això, un complement. Conforme el nen vagi creixent passarà de "potinejar" i provar alguna coseta a anar reduint la llet i augmentant la resta dels aliments fins que s'alimenti com els adults.

Trobareu molta informació i vídeos a la xarxa parlant del tema. Aquí us en deixo un del Dr. Carlos González, pediatre i autor de molts llibres de Criança http://www.youtube.com/watch?v=othXNSNySg0

  

M'encanta transformar la roba i sobretot transformar roba normal a roba premamà evitant comprar coses cares i poc estètiques.
Aquí http://homemadebyjill.blogspot.com.es/2010/03/refashioned-jeans-to-maternity-skirt.html podeu veure el tutorial per a transformar uns texans vells en una faldilla premamà.

Aquí http://www.lobolita.com/2009/08/maternity-jeans-tutorial-or-how-to-butcher-a-pair-of-levis/ trobareu el tutorial per convertir uns texans normals en uns premamà. Jo ho he fet amb alguns pantalons i queda genial!

I aquest és el meu preferit :) Una faldilla normal amb "lloc" per a la panxa http://pinkpicketfence.typepad.com/pink_picket_fence/2009/04/thriftstore-refashion-maternity-edition.html
Jo he comprat alguns retalls a IKEAi m'he fet faldilles supersenzilles i còmodes per a l'embaràs seguint aquesta idea. Només s'ha de tallar la part de dalt en forma de "U" i cosir-hi un tros de samarreta vella.

"Ja no me'l poso més al pit perquè no té gana, em fa servir de xumet". Aquesta frase és una de les que em supera. Els nadons, com a mamífers que són, neixen amb l'instint de succionar (el pit de la mare, és clar) i som els adults els que els acostumem a succionar aquest tros de plàstic que s'ha convertit, sembla, en un estri imprescindible per a la criança dels fills.

Els bebés no fan servir la teta de la mare com a xumet, fan servir el xumet com si fos la teta de la mare.

Òbviament, no cal mirar gaire enrere per veure que els xumets no han existit sempre, a diferència de les mares i els seus pits.

De fet, és tan extés l'ús del xumet i biberó que fins i tot s'utilitza com a icona per a representar als bebés gràficament i a nivell publicitari i segur que per a moltes famílies ha estat el primer regal que els han fet en dir que estaven embarassats. Fixeu-vos que en les sales de lactància d'alguns centres comercials utilitzen una il·lustració d'un xumet o un biberó (cosa que també em supera)

El xumet no és imprescindible. De fet, no és necessari i entorpeix el  correcte establiment de la lactància i per això està desaconsellat el seu ús en les primeres setmanes de vida. No hi ha cosa que faci més mal als ulls que un nadó acabat de néixer amb un xumet que li ocupa 3/4 parts de la carona (això també em supera)

La primera vegada que es posa un xumet a un nadó és molt probable que l'escupi i no el sàpiga aguantar i moure d'aquella manera tan característica. És normal. Els bebés neixen amb un reflex anomenat d'extrusió que fa que, durant els primers mesos de vida, escupin instintivament qualsevol cosa que els entri a la boca que no sigui el pit de la mare per pura supervivència. És l'adult qui insisteix i li aguanta. En treure els dits del davant, el xumet cau i l'adult li torna a posar i li aguanta suaument una i una altra vegada. El bebé s'acostuma, creix i al voltant dels dos anys d'edat es considera adequat treure-li l'hàbit i llavors tornen les baralles. Per al nen, el xumet ja és més que un tros de plàstic, n'està acostumat i li costa perdre l'hàbit. Llavors és quan se senten els "tu ja ets gran per dur pipa", "becs! quin fàstic el xumet",... És l'adult qui acostuma el nen al xumet i després li pren quan li sembla adequat, sense tenir el nen en compte i això també em supera.

Així, quan els nadons tenen ganes de succionar demanen teta i succionen fins que s'adormen, es calmen o fins que els ve de gust i no calen xumets . Donar de mamar o millor dit criar és això, és tenir el bebé ben a prop i donar de mamar a demanda. Tenir nadons acabats de néixer és així i així és com ha de ser.