Amb aquests canvis de temps, és freqüent aabar amb mucositat i amb tos.

Per a calmar-la, hi ha un xarop casolà i natural que us anirà la mar de bé.
Només necessiteu ceba i mel.

Peleu i talleu una ceba a dauets i poseu-la en un bol o plat fondo. Poseu un parell de cullerades de mel per sobre, que cobreixi la ceba (hi ha gent que substitueix la mel per sucre morè però a mi m'agrada més la mel i les seves propietats). Deixeu-ho reposar un parell d'hores o fins que veieu que el preparat s'ha aigualit. Coleu-ho i preneu una culleradeta d'aquest xarop quan sigui necessari.
En podeu donar als nens sempre que ja hagin tastat la mel (almenys fins el 1r any) i sapigueu que no hi ha cap al·lèrgia.
La ceba té un efecte antiinflamatori i desinfectant de les mucoses facilitant la repiració quan es tenen molts mocs i tos. La mel suavtza la gola i és un bactericida natural.

Un altre remei ben senzill i eficaç per a la tos es posar una ceba tallada a trossos a costat del llit durant la nit.

La infusió de farigola (que és un desinfectant natural boníssim) ajuda a desfer
la mucositat i desinfecta el coll.

Amb aquest remeis senzillets nosaltres aconseguim calmar la tos permetent al cos que vagi traient mucositat sense camuflar-la.

Com que la cosa ja està en marxa i per mirar de posar-vos les dents ben llargues, us vaig presentant els nostres proveïdors. Ben aviat, a la botiga Família Verda de Vilanova i a l'espai online, trobareu els productes de cosmètica natural ecològica que Matarrania elabora a Penya-Roja de Tastavins (El Matarranya) seguint uns principis molt propers a la filosofia de Família Verda.

L'Evelyn, una mare emprenedora ha posat en marxa aquest projecte. Us el presento:

L'Evelyn ens ha xivat que té en marxa ampliar la línia Mama&Bebé incorporant a la fantàstica crema preventiva bio per al culet del nadó (sense fragàncies i a base d'oli d'oliva, calèndula, hipèricum, oli de girasol, d'ametlles dolces i de sèsam -13.25€- Una joia!) olis antiestries i altres cosmètics bàsics per a l'embaràs i el puerperi.

Els tindreu a la venda ben aviat a la botiga de Família Verda (a Vilanova del Camí i a la botiga online)

                                    

                                Matarrania!!: a Família Verda t'esperem amb candeletes!!

Querida señora, por Eva Hache «No hay manera humana de que tener hijos no sea un contratiempo para nuestras carreras profesionales y para nuestras bellezas» Eva Hache

14 de octubre de 2012

11:20 h.

Gina Lollobrigida en el set de Cuando hierve la sangre (1959) con su hijo Milko.

Foto: Cordon Press

Etiquetas:

• Edición impresa
• Edición impresa Smoda n56

Comentarios: 25 Gusta a: 104 Y atiende tú también, nena. Que por «Señora» me refiero también a ti, joven lustrosa y casadera, porque resulta que ya dijeron en la Real Academia de la Lengua Española (sí, ellos, hombres en su mayoría) que el término «señorita» casi que nos ninguneaba, ya que a ningún hombre, aun siendo un pimpollo en edad de merecer, se le llamaba «señorito». Y que bla, bla y bla. Por comparación.

Comparación. Este es el tema que a mí me turba. Yo no sé si ser feminista.

Querida, señora: se nos está yendo la olla. Las dos: la de pensar y la del pitorro. Hemos conseguido la igualdad. Total. Vale, no en nimiedades como cobrar lo mismo que los señores. ¿Porque siguen siendo ellos los que pagan, quizá? Pero está claro que podemos desempeñar cualquier puesto de trabajo igual o mejor que ellos. Por comparación, otra vez.

Hemos tenido que demostrar tanto que hasta podemos alegar ser hombres. En cualquier circunstancia. Lo mismo en una empresa del más alto standing como en un bar de barrio animando a El Equipo de Fútbol e interpretando a una perfecta hooligana. La sensibilidad que la pongan ellos. A veces, la sensibilidad que le pedimos al hombre la perdemos las mujeres fingiendo ser más duras que una partida de mus entre un suegro, un cuñao, uno del pueblo y el turrón de Alicante que sobró del año pasado. Como todo el mundo sabe, fingir se nos da bien.

Y, al mismo tiempo, todas tenemos que seguir siendo Mujercitas (sí, en mayúscula, porque me refiero a las de Louisa May Alcott, sí 1868). Esas que hubiera cantado Ramoncín: Boquita pintada / Pelito peinado / Ropita variada / Tacones bien altos.

Podemos con todo, somos competitivas y estamos impecables. Pero ¿y a la hora de tener hijos? Ahí no podemos comparar. ¡Oh, mundo cruel! ¡Nos has exigido que seamos hombres y madres! Eso no puede ser. O seguimos siendo La Más Brillante o esperáis todos a que seamos La Más Madre, como aquellas abuelas, las que no tenían que demostrar ser hombres, y luego seguimos con lo que estábamos. Somos capaces. Pero cada cosa a un tiempo, porque estamos hechas un lío. Y encima tenemos la responsabilidad de hacerlo todo bien (suspiro).

Así que, querido, señor: o mejor, querido, señor, señorito o señorón, que todo lo manda (por ahora): haga el favor de ponerse con el tema. Ya sabemos que es usted sensible, como le hemos pedido. Pero, hasta que no desarrolle la capacidad de gestar, parir y amamantar, haga el esfuerzo de ponerse en nuestro lugar. No hay manera humana de que tener hijos no sea un contratiempo para nuestras carreras profesionales y para nuestras bellezas. Es un desastre para nuestra ascensión laboral y no le digo para nuestras tetas. Así que legisle ya para que no nos sintamos fatal trabajando en nuestra casa, cuidando unos hijos que son de todos y para todos. Porque en ese tiempo, que casi consideramos inútil y perdido, estamos dándonos futuro. Y déjese de guarderías de 0 a 18, que están los chavales hasta los pelos que ya tienen. Denos unas buenas bajas maternales, cuide de que nuestros puestos de trabajo nos esperen y convenza a toda la sociedad de que criar hijos es un regalo que le hacemos. Y dígaselo a las mujeres también, porque, sinceramente, tenemos un follón.

Si no n'hi va haver prou amb el mal que va fer a molts nadons i les seves famílies amb el seu "mètode" per fer dormir als petits ara va i diu que rectifica i que el que deia en el seu llibre "Duérmete niño" (títol que ja em sembla prou dictatorial i que no convida gaire a descobrir el plaer de dormir i descansar a gust, segur, a casa, amb la mama) NO s'ha d'aplicar a menors de 3 anys per la immaduresa del seu rellotge biològic (argument que li havien exposat mil i una vegades pediatres i vertaders professionals de la salut dels nens, grups de criança, pares, mares, avis i un munt de persones que no ho vam veure clar des del primer moment)

I ara això com s'arregla? D'acord, rectificar és de savis però aviam qui repara el mal que ha fet a aquests nadons als qui els seus pares (innocents o desesperats, no ho sé) van voler ensenyar a dormir (que estem d'acord que també en són els responsables finals, ningú els va obligar a tal salvatjada, però no oblidem que el "doctor" es presentava com a tal, amb un mètode, que venia i ven molts llibres de manera legal i a més per tot arreu se'n troben, que ha fet consultoris a la televisió pública, a la ràdio, a revistes de maternitat i un llarg etcètera perquè la campanya de màrqueting també se les tenia -Jo he vist el seu llibre regalat dins de la canastreta "Benvingut nadó" que Caprabo regala de manera genèrica als seus clients amb mostres de diferents productes i està en totes les postades de venda de llibres de criança de grans superfícies, per pocs que n'hi hagin el "Duérmete niño" hi és- i que durant una època el Mètode Estivill ha sigut una cosa ben normal entre aquells que tenim fills petits. A mi, me'l va recomanar una pediatra quan el meu fill plorava i plorava per dormir. Ara ens visitem en un altre lloc ben lluny.